Carta 2

Quan viatgem coneixem nous llocs, ens apropem a persones interessants i, tot plegat, ens acompanya al llarg de la nostra vida… Tots som viatgers però no tots descobrim el plaer de viatjar. No és fàcil sortir per poder entrar. Jo sempre tenia la sensació que sortia per poder entrar i que entrava volent sortir… Quan era petit el món em semblava ple de misteris, inabastable. Les meves primeres sortides van ser cap el poble, cap als meus orígens… M´encantaven aquelles vacances de nens de ciutat que ens permetien retrobar-nos amb la família i ens ajudaven a descobrir coses tan estranyes com la mida real d´una vaca, admirar-nos amb una turmenta de grills, llançar pedres amb una ona, prendre raïm directament d´una vinya o muntar en mula. Per diverses raons, aquelles primeres excursions en tren borreguer es van anar distanciant en el temps… Un altre tipus d´experiències van ocupar llavors la meva vida… però van haver de passar molts anys perquè aquell món misteriós de nen petit es tornés a omplir amb viatges, potser més exòtics, però carregats del mateix sabor… No us ho negaré, alguns han estat divertits, d´altres tristos, tots, però són irrepetibles.

Si tot ha anat com espero, aquesta carta la començareu a llegir cap al més de setembre… No penseu que m´ha estat fàcil fer-vos-la arribar! Igual ni ha estat possible! I aquest escrit no podrà ser compartit mai amb ningú. Qui sóc? M´agrada la vostra curiositat, per ara em podeu dir Vladimir. Ja tindrem temps de conèixer-nos millor… Com és que ha arribat aquesta carta a vosaltres i per què? Diguem ara només que Godillot ho ha fet possible, i que també us ha fet arribar el bagul…

Entre vosaltres teniu petits records d´alguns dels llocs que he visitat. Sóc un viatger, no un turista. No m´agraden els “souvernirs” que compren els turistes per carregar les prestatgeries mentre s´omplen de pols i que acaben a les escombraries quan un nou objecte els guanya la disputa per l´espai. Els objectes que teniu són petits records però el seu valor no és sentimental. No tenen valor però són, a la vegada, molt significatius. Només us convido a que els observeu atentament, a que els mireu cap en fora i cap en dins. Us envio una oportunitat perquè m´acompanyeu en un viatge nou, no la deixeu passar perquè segur que no es tornarà a repetir. I no oblideu que el món és misteriós i inabastable però que cal mirar-lo amb la il·lusió d´aquells nens i nenes que viatjàvem al poble quan arribava la calor…