Sintonitzem a través de la música

Altre lloc gestionat amb el WordPress

La novena simfonia

La Simfonia núm. 9 en re menor op. 125 és la darrera simfonia de Ludwig van Beethoven, acabada a principis de l’any 1824. És una de les obres més transcendentals i, en alguns fragments també més popular, de la història de la música occidental. El seu últim moviment, que incorpora una part de l’Ode an die Freude (Oda a l’alegria) del poeta alemany Friedrich von Schiller, va ser molt innovador per l’època i va marcar un canvi decisiu en el món simfònic. És una música que s’ha convertit en un símbol de la llibertat i de la germanor entre els pobles i, des de 1986, és l’himne de la Unió Europea.

Oda a l’alegria. Text alemany amb traducció a Wiquipèdia

Miguel Ríos, cantant i compositor espanyol de rock, i un dels pioners d’aquest gènere a Espanya, va assolir un dels seus majors èxits l’any 1970 amb una adaptació de l’Himne a l’alegria de Beethoven, amb la qual va vendre milions de discos arreu del món. Nosaltres escoltarem i cantarem una versió que va fer anys més tard, amb els cantautors espanyols Ana Belén, Víctor Manuel i Joan Manuel Serrat.

HIMNO A LA ALEGRÍA CANT DE JOIA
Escucha hermano
la canción de la alegría
el canto alegre
del que espera un nuevo día.
Ven canta sueña cantando
vive soñando el nuevo sol
en que los hombres
volverán a ser hermanos.
Ven canta sueña cantando
vive soñando el nuevo sol
en que los hombres
volverán a ser hermanos.
Si en tu camino
sólo existe la tristeza
y el llanto amargo
de la soledad completa.
Ven canta sueña cantando
vive soñando el nuevo sol
en que los hombres
volverán a ser hermanos.
Si es que no encuentras
la alegría en esta tierra
búscala hermano
más allá de las estrellas.
Ven canta sueña cantando
vive soñando el nuevo sol
en que los hombres
volverán a ser hermanos.
 

 

 

 

 

Joia, que ets dels déus guspira
Generada dalt del cel:
Vent de foc el pit respira
Sota els plecs del teu sant vel.
Si ajuntar-se’ls cors demanen
Que un mal vent va separant,
Tots els homes s’agermanen
On tes ales van tocant.
Si fortuna generosa
Ens ha dat un bon company
Oh companya graciosa,
Cantarem amb més afany.
Sols si un cor hem fet ben nostre
Forta veu podrem lluir;
Però més d’un, girant el rostre,
Fugirà plorant d’aquí.
Joia tots voldriem heure
Bo i seguint son pas florit,
I de joia tot s’abeura
De Natura en l’ample pit.
Joia és bes i primavera,
Joia bons amics ens feu;
Goig fou dat al cuc en terra,
Goig a l’àngel prop de Déu.
Goig! Els astres canten glòria;
Van pel cel rient triomfants.
Goig! Correm rient germans:
Herois som cantant victòria.
Abraceu-vos, homes d’ara!
Un gran bes inflame els cels:
Germans, sobre els bells estels
Hi ha l’amor immens d’un Pare.
Humilia’t, oh món! Ara.
Creador de terra I cels!
Dins la llum de mils estels,
Dins la llum cerquem-te encara!

(Trad. Joan Maragall)

Petites curiositats