Ciutadania

13 febrer 2011

L´estructura social dels romans

Filed under: L´estructura social dels romans — acaballe @ 13:09

La primera estructura social i política dels romans va ser la família: el pare (pater famílies), la dona (unides al pare de família pel ritu sagrat de la torta), els fills, les dones dels fills, els fills dels fills, i les filles no casades. De l’agrupació d’algunes famílies del mateix tronc, van sorgir les gens, i d’un conjunt de famílies van sorgir les tribus. La família estava formada pels més pròxims, però a mesura que la família s’estenia es formava la gens d’un tronc comú, integrada per la família pròpiament esmentada i pels gentils, tots aquells procedents del mateix avantpassat.

La societat romana era classista. Hi havia dues classes principals de ciutadans: els membres de les gens eren anomenats patricis (això és, descendents del patres) i després estaven els plebeus (plebs), el poble pla que diríem ara, una classe popular enfrontada constantment als patricis per tal d´aconseguir drets.

No eren ciutadans ni els estrangers (peregrini), que podien residir a Roma però sense drets polítics, ni els esclaus, que no tenien cap dret.

Només els ciutadans tenien la civitas o ciutadania i això els atorgava drets polítics i civils:

Drets polítics dels ciutadans

  • Ius suffragii: dret de sufragi actiu, és a dir, dret a emetre el seu vot en qüestions relatives a l’Estat.
  • Ius honorum: dret a ser elegit per ocupar càrrecs públics.
  • Ius provocationis ad populum: dret d’apel·lar, davant l’assemblea del poble, contra la sentència de flagells o mort dictada per un magistrat.

Drets civils dels ciutadans

  • Ius connubii: dret a contraure matrimoni vàlid segons les lleis romanes.
  • Ius commercii: dret a la propietat i al comerç.
  • Ius actionis: possibilitat de fer valer els seus drets davant la llei.

Els plebeus formaven la majoria de la població a Roma, procedien majorment dels pobles sotmesos i de la immigració. Després de l’expulsió dels reis (509 aC), comencen les lluites socials entre patricis i plebeus, amb l’exigència d’aquests del reconeixement dels seus drets polítics i civils. En un principi, no podien relacionar-se amb els patricis per no tenir el ius connubii, però després de llargues lluites van conquerir, a poc a poc, la igualtat de drets cívics fins que, a partir del 302 aC C, la plebs aconsegueix l’accés a totes les magistratures.

Una altra categoria dins dels homes lliures la constituïen els anomenats clients. Es tractava de ciutadans lliures que voluntàriament es posaven sota la protecció d’una persona rica, el patró (patronus). En els primers temps, la clientela havia suposat una relació íntima i gairebé sagrada entre patró i client, però es va convertir durant l’imperi en una relació de lloguer: el client va passar a ser una figura decorativa, mal pagada i pitjor tractada, al seguici del seu senyor.


Contesteu en una entrada nova:

1.     Quina va ser la primera estructura social dels romans?

2.     Quins eren els membres de la família?

3.     Que eren les gens?

4.     Què volia dir “gentil”?

5.     Quins dos grups formaven la classe dels ciutadans?

6.     Quins grups no tenien la ciutadania?

7.     Què era la civitas?

8.     Quins drets polítics tenien els ciutadans?

9.     Quins drets civils tenien els ciutadans?

10.   Quins eren els “clients”?

Powered by WordPress